Discurs d'Amadeu Barbany Grau, botiguer de 4a generacio i cofundador de IAIOS en el lliurament dels Premis La Porxada a Granollers el 2019.

Com a comerciant us he de dir que sovint em trobo perdut. Em pregunto Què sóc? Què faig? Com em dic?

Com es diu el nostre comerç? Comerç tradicional? Petit comerç? Comerç de barri? Comerç en perill d'extinció?

Un dia estava tan perdut que vaig agafar un diccionari. Sapigueu que un diccionari és un llibre gruixut que tenim sobre una prestatgeria ple de pols i que quan l'obres trobes el significat de paraules. La primera que vaig buscar va ser botiguer i la definició deia així: "Persona que té botiga posada". Vaig pensar no anem bé... (* la paraula botiguer en català, es podria traduir al castellà com botiguer o comerciant.)

Vaig continuar llegint i la segona definició deia que el botiguer era un ocell. Vaig pensar; pinta bé! Sembla que el botiguer és un petit ocell que normalment és a la vora, als vorals de rius i sempre està molt atent. Se situa a dalt d'una branca en una situació privilegiada... I de tant en tant l'ocell s'endinsa com una fletxa al riu i pesca un client, vull dir un peixet.

Investigant més vaig descobrir que abans la gent li deia botiguer a aquest ocell perquè és un dels més colorits de Catalunya. És un ocell que té el cap gran i la cua petita i per la part del darrere sembla que porti una bata blava. Sembla que abans els comerciants portaven una bata de color blau, i així vaig descobrir l'origen del nom.

Com que no vaig quedar gaire satisfet vaig pensar a buscar el significat de la paraula "comerç" i aquesta és la següent: compra i venda de productes naturals, industrials i/o serveis. Personalment no em va agradar gaire aquesta definició, la vaig trobar molt breu i molt freda.

Però finalment vaig trobar una última que em va agradar més! deia així: Comerç: Intercanvi didees i sentiments entre persones.

De seguida vaig pensar: Aquesta és la nostra definició! És el que hem estat fent durant segles i segles les botigueres i botiguers.

Us vull explicar una petita anècdota si m'ho permeten. Poc abans del neolític hi havia 3 germanes molt espavilades. Un dia, la germana gran, que es deia "Venga, va" va decidir plantar una llavor i va fer una bona collita. Aquesta collita va crear un excedent, i així, sense saber-ho, va posar en marxa la revolució del neolític. La segona germana, que es deia "ara vinc" va agafar l'excedent de producció i se'l va endur a una cruïlla de camins per vendre'l i, sense saber-ho, va iniciar la revolució del comerç. Quan va arribar la germana petita que es deia “em quedo aquí” es va produir l'origen de les ciutats.

Com totes sabeu, la majoria de ciutats de Catalunya i de la resta d'Europa es van crear i van créixer al voltant d'una cruïlla de camins. El comerç va ser des dels inicis l'eix vertebrador de les nostres ciutats.

En aquestes cruïlles de camins, la nostra definició de comerç es duia a la pràctica diàriament. Múltiples intercanvis didees i sentiments. Va anar passant el temps i aquest intercanvi el van seguir practicant els fenicis, els grecs i els romans, també els bàrbars i els àrabs... tota aquesta gent eren els comerciants de l'època i portaven moltes més coses que productes. Contaven històries, comentaven avenços, descobriments tècnics i científics i parlaven llengües diferents. Per això avui sabem que el comerç va fer possible grans avenços com l'alfabet, la navegació o la moneda.

Per tot això, m'agradaria puntualitzar que el comerç no ha estat només un fet econòmic. Ha estat un espai dintercanvi didees i sentiments, de relació, de compartir i que juntes hem fet cadascuna de les nostres ciutats. Aleshores, què passa quan tanca un comerç? Doncs que tota una xarxa de relacions teixida al llarg dels anys desapareix. És una pena immensa...

Jo darrerament em passejo per les diferents ciutats i veig el passat comercial i la vida que havien tingut, i que en aquest moment són pràcticament ciutats dormitori. No és el cas de Granollers, però a Granollers tenim un altre problema, com moltes altres ciutats, que és la “clonificació” del comerç. Un va perdent la il·lusió d'anar d'una ciutat a una altra perquè a pràcticament totes hi ha les mateixes botigues. I aquesta clonificació s'estén a ciutats estrangeres com París o Londres ia tot Europa. I qui en té la culpa? les grans companyies? els ajuntaments? l'administració? els polítics? ... En bona part jo diria que la tenim nosaltres.

Tenim el món que consumim. Moltes vegades els mateixos botiguers no comprarem el petit comerç. Resulta que tots anem a 20 empreses que tots coneixem i que decideixen per nosaltres el món que “no volem”.

Fa un temps vaig estar fent una xerrada a la universitat de Girona i davant d'uns 60 alumnes els vaig llançar una pregunta: digueu-me una botiga aquí a Girona on veneu